En globus per la Garrotxa

Dibuixar el paisatge des del cel

Estàvem molt il·lusionats! Aquesta seria la primera vegada que veuríem el paisatge des del aire a bord de la cistella d’un globus aerostàtic. I teníem que matinar força. Perquè ens havien dit que pel matí era la millor hora per aprofitar les corrents d’aire que ens permetrien desplaçar-nos en globus per la Garrotxa.

Per Jordi Bastart

L’escenari en globus per la Garrotxa és d’una bellesa incomparable.

Dit i fet, en arribar a l’explanada la vela del globus ja estava estesa al terra i ara tenia que començar la feina d’anar-la inflant. Tothom, els sis viatgers que participàvem en aquell vol inclosos, havia d’ajudar.

La teoria segons la qual un globus aerostàtic pot elevar-se és molt senzilla i es fonamenta amb la tendència a pujar del aire calent. L’inflat del globus és una de les maniobres més delicades. Mitjançant un gran ventilador, cal insuflar aire a dins de la vela perquè vagi agafant la forma. Tot seguit, amb els cremadors, poc a poc es va substituint l’aire fred pel calent fins que la vela s’incorpora del terra.

Comencem a pujar

Tots a dins i el globus es va elevant lentament a una velocitat d’entre 15 i 20 km/h fins arribar a l’alçada desitjada. A partir d’aquest moment, les corrents d’aire ajuden a desplaçar-lo com si fos un núvol. Entre fagedes podíem observar el volcà de Santa Margarida, amb la petita ermita dedicada a la santa que segons la llegenda va foragitar al drac.

El globus es va elevant lentament a una velocitat d’entre 15 i 20 km/h fins arribar a l’alçada desitjada

Després sobrevolem la Fageda d’en Jordà; la tardor havia vestit de tots colors les fulles dels arbres. Nosaltres haviem passejat diverses vegades pels camins que solquen el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Però ara, des de l’aire, tot era diferent, màgic, el paisatge es dibuixava com una pintura emmarcada pels camins de terra que suposadament estaven fets amb tiralínies.

Al cap d’una estona ens acostàvem cap a la ciutat d’Olot i passàvem per sobre del Montsacopa, un altre dels volcans, en aquest cas convertit en espai d’esbarjo per als olotins.

L’hora del brindis

Portàvem una mitja hora en globus per la Garrotxa, bocabadats, penjats a 500 metres d’alçada i envoltats d’un silenci espectacular sols trencat pel brugit dels cremadors que tenen que insuflar aire calent de tant en tant a l’interior de la vela. LLavors va arribar el moment de brindar amb una copa de cava per aquest moment tant espectacular en que els Déus ens volien premiar per haver-nos llevat tant d’hora.

En ple vol, és el moment de brindar amb una copa de cava

Al cap d’una estona havíem guanyat una mica més d’alçaria per agafar un altre corrent d’aire que ens fes canviar de direcció. En poca estona estàvem sobrevolant el Croscat, aquell volcà mutilat que es va salvar a temps de l’extracció de graderes al protegir aquest espai natural. Un gran treball de restauració i adequació del seu entorn, va ser mereixedor d’un premi FAD de disseny l’any 1994. Ara es pot passejar pel seu entorn i veure l’estructura d’un volcà per dins. Qui ho diria, que un desgavell tant important acabés essent un dels indrets més visitats de la Garrotxa.

El Croscat és un volcà que es va salvar a temps de l’extracció de graderes al protegir aquest espai com a parc natural

Ha passat més d’una hora i ara toca altre cop estar amb els peus a terra. L’aterratge és potser la maniobra més delicada d’aquest esport. L’impacte de la cistella de vímet amb el terra ens agafa a tots flexionats per amortir el cop. Però cap problema, tot ha sortit perfecte. Ara ens espera un esmorzar de fesolets de Santa Pau, botifarra i pa amb tomàquet com si haguéssim fet el cim del Puigmal. Pujar hem pujat, però amb un mínim esforç.

Anar a l’experiència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *